1r Aniversari

juliol 4th, 2014 by
Categories: General
Sense comentaris »

Felicitats Marina!

Almost blue Chet Baker

maig 1st, 2014 by
Categories: General
Sense comentaris »

Leonard Cohen a part, no he vist mai ningú cantar així…

Feliç14

desembre 29th, 2013 by
Categories: General
Sense comentaris »

Any nou, vida nova

desembre 31st, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Mountains

desembre 4th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Thanks sir

octubre 8th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

‘Save the last dance for me’

Els vespres verds

setembre 24th, 2012 by
Categories: General
1 Comentari »

Novena simfonia

setembre 18th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Papa, por…

maig 23rd, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Metàfores

abril 30th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Aniversari

febrer 29th, 2012 by
Categories: General
1 Comentari »

Feliç primer-quart aniversari!

Tàpies

febrer 8th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Aproximadament l’any 1995 vaig veure una exposició de Tàpies que em va colpejar no només l’estómac sinó també la meva percepció de l’art. Dalí, Miró, Leonardo… van quedar enrere. Només Picasso, Goya i Van Gogh van sobreviure. Després Malèvitx, Pollock, Barceló, Schiele… van completar l’àlbum. Vaig deixar de veure l’art amb els ulls per sentir-lo amb el cos. Potser continuo sense entendre els seus quadres (què importa…), però cada cop que els miro alguna cosa em sacseja; com quan escolto a Cohen. És admirable que algú autodidacta, independent, lliure i arriscat s’hagi convertit en un referent mundial. Sempre li deurem la valentia de ser honest i d’obrir un nou camí a partir d’un llenguatge propi.

Déus i homes

gener 13th, 2012 by
Categories: General
Sense comentaris »

Probablement una de les millors escenes que he vist en un cinema.

Nadal 2011

desembre 23rd, 2011 by
Categories: General
Sense comentaris »

Salut, felicitat, llums de colors i Leonard Cohen.

Picasso vs Hemingway

desembre 9th, 2011 by
Categories: General
1 Comentari »

Potser és uns dels quadres més emblemàtics de la història moderna. Potser el seu autor, és el pintor més complert de la història de la pintura.
Per tant, poc influirà el que es pugui dir del quadre o de l’autor a hores d’ara. No obstant, sempre és interessant entendre com les creacions passen de res a idea i de idea a materialitzar-se. El director de fotografia José Luis Alcaine, creu que la principal inspiració de Picasso a l’hora d’imaginar-se el Guernica, va ser una seqüència de la pel·lícula de 1933 ‘Adiós a las armas’, de Frank Borzage, un drama inspirat en la novel·la de Ernest Hemingway.

Hemingway i Picasso, al meu parer, dos dels creadors més grans del segle XX. Dos genis de talent desbordant que sentien la mateixa passió per la vida, l’art, la beguda, Espanya, els toros i les dones. Van coincidir pobres però feliços al París que enyoren Woody Allen i Vila-Matas. I en una paràbola fantàstica, ara l’història els uneix en un quadre i en una guerra en la que Hemingway hi va participar presencial i literàriament i que Picasso va immortalitzar com ningú.

Està explicat amb tot detall a:
Dias de cine/Guernica