Maragall & me
Fa unes setmanes va venir a inaugurar l’exposició ’30 anys d’Ajuntaments Democràtics’ el Senyor Pasqual Maragall.
No se ni com, ni perquè, em vaig trobar fent-me una foto amb ell.
Jo en realitat només fotografiava l’acte, i sense dir, ni fer res, et trobes que la persona a qui estàs fotografiant, et fa un gest amb la mà, s’acosta a tu i et demana de fer-te una foto amb ella.
Llavors et trobes allà, davant del fotògraf, rodejant amb el braç a Pasqual Maragall i fen-te una foto al costat d’una parada del mercat.
Al acabar, et dona la seva targeta i et demana que l’hi enviïs. I no et queda un altre que agafar-la i somriure.
Van passar 4 dies, fins que em vaig decidir a enviar-li un correu amb la foto. Doncs,a les poques hores em va sorprendre amb una resposta, curta, però flipant!
I ha vegades que ens passen coses estranyes a la vida, i un dia qualsevol reps una trucada que pregunta:
- Natàlia Solana?
- Sí, jo mateixa.
- Hola! Sóc en Pasqual Maragall…
I llavors et tremola la veu i les cames, t’aixeques de la cadira, t’apropes a la finestra (per no perdre ni una ralleta de cobertura) i rius tontament, per que no entens el que està passant…
