Vila-Matas i companyia
Escriure sobre literatura, és un exercici que no acostumo a fer. És un món massa personal i massa complex com per aventurar-s’hi. No obstant, faré una excepció per parlar de qui considero un dels millors escriptors que he llegit. Enrique Vila-Matas.
Aquest català-kafkià amb barret gris i ulleres fosques que escriu en castellà i de cultura inabastable, té un estil inclassificable i deliciosament fosc; quan parla d’ell diu coses com: ‘ tinc la necessitat d’estar i no estar al mateix temps’, ‘m’agradaria ser actiu i produir tota l’estona com Picasso i alhora indolent i amant del joc com Duschamps i no fer res, senzillament practicar l’art de respirar i de passejar per la 5ena avinguda’ o ‘ he ererat el parlar molt com el meu pare, i a la vegada conèixer les sabies pautes del silenci, com la meva mare’.
Diu Almodóvar que hauria d’existir un gènere literari que classifiqués a totes aquelles novel·les que no encaixen en cap altre genere i que s’hauria d’anomenar ‘inclassificable’. Vila-Matas i la seva obra, en formarien part en un lloc destacat.
El plaer de llegir Vila-Matas és només comparable al de llegir Cortàzar i maleir cada pàgina llegida perquè ja no tornarà. És el plaer de llegir més enllà de la trama. L’important no és el que diu, sinó com ho diu.
Us en deixo un exemple del seu llibre Suicidios ejemplares. També us adjunto el link del seu web. Que aprofiti.
Al fondo de este museo de Düsseldorf, en una austera silla del incómodo rincón que desde hace años le ha tocado en suerte, en la última y más recondita de las salas dedicadas a Klee, puede verse esta mañana a la eficiente vigilante Rosa Schwarzer bostezando discretamente al tiempo que se siente un tanto alarmada, pues desde hace un rato, mezclándose con el sonido de la lluvia que cae sobre el jardín del museo, ha empezado a llegarle, procedente del cuadro El príncipe negro, la seductora llamada del oscuro príncipe que, para invitarla a adentrarse y perderse en el lienzo, le envía el arrogante sonido del tam-tam de su país, el país de los suicidas.
Rosa Schwarzer vuelve a la vida – Suicidios ejemplares.
