Yo, mi, me, conmigo
Després de 30 hores d’intel·ligència emocional i assertivitat, te n’adones de que el blanc i el negre poden ser el groc i el lila o fins i tot el rosa i el blau. De fins a quin punt l’educació judeo-cristiana està limitant les nostres decisions; de que la part més gran d’un iceberg és la que no es veu i de que un post-it en realitat és una catània. Que les emocions no es poden canviar però sí que es poden substituir. Que la vergonya és una emoció social lligada amb el que els demés pensaran. Que mai hauríem de ser culpables sinó responsables i que no hauríem de donar excuses sinó arguments. Que acostumem a repetir les conductes amb les que tenim èxit i que no tenim ni el deure ni l’obligació de fer res que no vulguem fer. Que no hauríem d’ajudar a ningú sense preguntar-li si necessita ajut. Que els conflictes existeixen perquè formen part de l’ésser humà, com també ho són les solucions. Que les intencions i les conseqüències no sempre encaixen. I que el més important és fer el que un vol mentre no et perjudiqui a tu ni als demés. I al pensar-hi te n’adones de moltes altres teories que no són veritat ni mentida, però que et canvien la perspectiva i t’ajuden a saber perquè ets com ets.
Gràcies Manel G.
Relacionant això amb el post del talent de l’altre dia, us deixo aquest ‘fantàstic’ vídeo de Ken Robinson. És un expert mundial en desenvolupament de la creativitat, la innovació i els recursos humans, conferenciant, assessor i autor del llibre ‘Fuera de nuestras casillas’.
Diu coses com que ‘l’educació ofega i margina el talent’. Ja que ‘tots tenim talent, el punt d’inflexió és quant estimes allò que fas. Tinc el convenciment que la majoria d’adults no tenen ni idea de quins son els seus talents, que dediquen les seves vides a treballs que potser els semblen interessants, però no senten passió. El nostre gran problema és el sentit comú. L’única manera d’esbrinar els talents és pensar de manera diferent’. Parla de l’educació i del seu paper fonamental. ‘ Necessitem professors que no només siguin capaços d’ensenyar coses, sinó que a més deixin espai als nens per cultivar el seu talent. Cada persona aprèn de forma diferent, però és important la forma d’ensenyar. La creativitat son idees originals que tenen un valor’. I a model d’exemple explica: ‘Paul McCartney odiava la música quan anava a l’escola. I a Elvis Presley li van negar l’entrada al club de cant del seu col·legi. Van passar per l’escola i ningú va detectar el seu talent musical’.
L’autoestima es basa en l’autoconcepte. Potser comença a ser hora de que ens estimem més a nosaltres mateixos sense por a que ens titllin d’egoistes. I no es preocupeu pels que us assenyalin amb el dit, en realitat el problema el tenen ells.
