Avui he obert la nevera i he agafat un iogurt amb data de caducitat 01/01, m’ha fet pensar que deu de ser trist caducar quan tot comença de nou… Caducar un dia 1 de gener, quan tothom te bons propòsits, quan res no sembla negatiu, quan comença el nou cicle… I tu vas i caduques…
Per fi he pogut veure el documental Helvetica. Gràcies Gary Hustwit, has aconseguit en 80 minuts una orgia tipogràfica i psicològica unint disseny i publicitat.
La tipografia ens rodeja, ens observa des de les pàgines d’un llibre, des dels rètols de les botigues, des dels papers de la renda. Ens observa en silenci i per això passa desapercebuda. Fins i tot avui en dia en que les reds socials ens permeten definir-nos amb colors, fons i tipografies, continuem valorant molt poc quina lletra triem per a representar-nos. El Facebook, el blog, la pàgina web… ens permeten usar una lletra pròpia que ens identifiqui i no obstant continuem mostrant molt poca sensibilitat alhora de fer-ho. Us heu preguntat perquè escolliu Verdana o Arial, Comic Sans o Times? Perquè el fons del vostre bloc és negre o blanc? Tot ens defineix, tot ens classifica. I en canvi qualsevol lletra ens va bé.
D’entre totes les tipografies l’Helvetica és la que millor ha aguantat el pas del temps. Bonica, atemporal, racional, clara, intel·ligible, idealista, directa, ordenada, útil, neutral, contundent. Anem on anem hi ha Helvetica. És difícil evaluar-la, senzillament és allà i ja està.
Veure a tots els mestres, als que porto més de 10 anys seguint, parlar sobre l’Helvetica és una experiència extraordinària. Spiekerman, aquest fanàtic de la tipo que parla més ràpid del que pensa, diu d’ella que només funciona quan deixes espai al seu voltant. Carson (el subversiu rei dels 90) usa frases lapidaries com ‘ Hi ha una fina línia entre allò senzill, net i poderós i allò senzill, net i avorrit’, o ‘No s’ha de confondre llegibilitat amb comunicació; només perquè quelcom és llegible no vol dir que comuniqui res i, el que és més important encara, no significa que comuniqui el correcte’. Massimo Vignelli, aquest clàssic modern diu: ‘ La vida del dissenyador és una lluita. Una lluita contra la lletjor. Som com un doctor que lluita contra una enfermetat, l’enfermetat visual que ens rodeja’. El mític Wim Crouwel diu: ‘El significat està en el text, no en la tipo. L’Helvetica pot dir moltes coses, és cadascú que ho interpreta’.
El 2007 va fer 50 anys que Max Miedinger (amb l’ajut d’Edouard Hoffman) van redissenyar la Berthold Akzidenz Grotesk (1896) i van crear la Neue Haas Grotesk (1957) que a l’any 1961 va ser rebatejada com a ‘Helvetica’. Avui en dia encara continua sent una de les tipografies més utilitzada.
Tant si sou dels que recordeu els restaurants o les portades de llibres i cd’s per la tipografia, com si sou dels que utilitzeu l’Arial, no us perdeu aquest fascinant viatge per tot el món, visitant diferents entorns urbans plens de tipografia, ni les lliçons teòriques de diferents mestres del disseny sobre múltiples aspectes del procés creatiu i dels criteris estètics i funcionals que hi ha darrere de l’elecció de cada tipografia. Petits detalls que envien estímuls al nostre cervell i que es converteixen en respostes emocionals variades.
Si us interessa l’apassionant món de l’Helvetica, podeu visitar l’exposició ‘Helvetica. Una nova tipografia’ al museu DHUB del carrer Montcada de Barcelona, fins al 7 de febrer de 2010.
Ars longa, vita brevis.
Beto Nahmad.
Director creatiu de Draf/FCB Barcelona. Argentí, però català adoptiu, amb llarga trajectòria com a creatiu publicitari, a grans agències com Agulla & Baccetti (Argentina), Publicis Casadevall Pedreño, Tandem DDB, Delvico i J. Walter Thompson.
“Son muchos los creativos que pretenden introducirse en el mundo de la publicidad. Es por eso que hay que buscar nuevas formas de llamar la atención de las agencias. Si el mundo evoluciona día a día, el book también debería hacerlo”.
Dubte important de qui vol marcar la diferència i aconseguir que el seu currículum/book passi la frontera i arribi al director d’una agència: COM HO PUC FER?
Beto Nahmad explica els seus inicis, i tan inicis, enviant la seva carta de presentació. Volia un contracte, encara que de pràctiques, a l’agència argentina que portava la publicitat de Sibarita, amb l’eslògan tan famós: ¿Por qué Sibarita es tan rica? Ni corto ni perezoso, va deixar una nota al parabrises del cotxe del director creatiu de l’agència, que posava: “Yo sé porqué Sibarita está tan rica”. Immediatament, rep una trucada, i el publicitari li pregunta: “¿Por qué Sibarita es tan rica?”, i ell respon: “Dejame enseñarte mi book, y te digo porqué Sibarita es tan rica”. I consegueix entrar al seu despatx. I de nou:
- Y bien,…¿por qué Sibarita es tan rica?
- Contrátame, y te lo cuento…
I no el van contractar, però és un inici. Diferent, i exitós (com a mínim, en cridar l’atenció de qui li interessava).
No se m’acudia una altra manera de presentar-lo. Se’l ha de conèixer, i la seva feina. Us deixo amb una petita peça de tota la seva carrera, de moment, creativa i imparable!
p.d: Beto, intenté trasladar tus palabras. Corrígeme si me equivoco…
Que vagi de gust!
Book (spots)
http://www.youtube.com/view_play_list?p=96CDA94927945C95
Conservem les nostres tradicions per a no perdre la identitat.
Pd. Albert Pla demostra un cop més el seu enorme talent.
En l’incesant intent de trobar coses fresques, de tant en tant t’asseus davant de la tele per donar-te un descans, i de sobte… PAM!, apareix.
Segons el propi autor Juanjo Sàez: ‘Arròs covat’ és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant.
El Xavi Masdéu, el protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l’arròs. És un dissenyador d’èxit, modern, cosmopolita, que té un estudi de disseny gràfic.
Amb un traç simple però precís, colors plans i sense ornaments, ens explica situacions qüotidianes amb certa gràcia.
No em sento gens identificat ni amb el personatge, ni amb el que li passa a la vida, però si en algunes situacions laborals amb les que es troba.
Us en deixo un episodi en el que va a la gran capital i amb el que allà li passa. A destacar els primers 7 – 8 minuts.
Us deixo uns liks que us poden interessar.
Que aprofiti!
