Sex, drugs, Helvetica bold
Per fi he pogut veure el documental Helvetica. Gràcies Gary Hustwit, has aconseguit en 80 minuts una orgia tipogràfica i psicològica unint disseny i publicitat.
La tipografia ens rodeja, ens observa des de les pàgines d’un llibre, des dels rètols de les botigues, des dels papers de la renda. Ens observa en silenci i per això passa desapercebuda. Fins i tot avui en dia en que les reds socials ens permeten definir-nos amb colors, fons i tipografies, continuem valorant molt poc quina lletra triem per a representar-nos. El Facebook, el blog, la pàgina web… ens permeten usar una lletra pròpia que ens identifiqui i no obstant continuem mostrant molt poca sensibilitat alhora de fer-ho. Us heu preguntat perquè escolliu Verdana o Arial, Comic Sans o Times? Perquè el fons del vostre bloc és negre o blanc? Tot ens defineix, tot ens classifica. I en canvi qualsevol lletra ens va bé.
D’entre totes les tipografies l’Helvetica és la que millor ha aguantat el pas del temps. Bonica, atemporal, racional, clara, intel·ligible, idealista, directa, ordenada, útil, neutral, contundent. Anem on anem hi ha Helvetica. És difícil evaluar-la, senzillament és allà i ja està.
Veure a tots els mestres, als que porto més de 10 anys seguint, parlar sobre l’Helvetica és una experiència extraordinària. Spiekerman, aquest fanàtic de la tipo que parla més ràpid del que pensa, diu d’ella que només funciona quan deixes espai al seu voltant. Carson (el subversiu rei dels 90) usa frases lapidaries com ‘ Hi ha una fina línia entre allò senzill, net i poderós i allò senzill, net i avorrit’, o ‘No s’ha de confondre llegibilitat amb comunicació; només perquè quelcom és llegible no vol dir que comuniqui res i, el que és més important encara, no significa que comuniqui el correcte’. Massimo Vignelli, aquest clàssic modern diu: ‘ La vida del dissenyador és una lluita. Una lluita contra la lletjor. Som com un doctor que lluita contra una enfermetat, l’enfermetat visual que ens rodeja’. El mític Wim Crouwel diu: ‘El significat està en el text, no en la tipo. L’Helvetica pot dir moltes coses, és cadascú que ho interpreta’.
El 2007 va fer 50 anys que Max Miedinger (amb l’ajut d’Edouard Hoffman) van redissenyar la Berthold Akzidenz Grotesk (1896) i van crear la Neue Haas Grotesk (1957) que a l’any 1961 va ser rebatejada com a ‘Helvetica’. Avui en dia encara continua sent una de les tipografies més utilitzada.
Tant si sou dels que recordeu els restaurants o les portades de llibres i cd’s per la tipografia, com si sou dels que utilitzeu l’Arial, no us perdeu aquest fascinant viatge per tot el món, visitant diferents entorns urbans plens de tipografia, ni les lliçons teòriques de diferents mestres del disseny sobre múltiples aspectes del procés creatiu i dels criteris estètics i funcionals que hi ha darrere de l’elecció de cada tipografia. Petits detalls que envien estímuls al nostre cervell i que es converteixen en respostes emocionals variades.
Si us interessa l’apassionant món de l’Helvetica, podeu visitar l’exposició ‘Helvetica. Una nova tipografia’ al museu DHUB del carrer Montcada de Barcelona, fins al 7 de febrer de 2010.
Ars longa, vita brevis.
