Doble decàleg del bon redactor
Hi ha vegades que cercant papers extraviats, rescates “grans tresors” que tenies oblidats o que creies haver perdut per sempre. Aquest n’és un exemple. Cercant ja no recordo el què, he rescatat quelcom que m’ha fet somriure, i recordar moments passats, i inoblidables.
De ben segur que gent propera s’hi sentirà identificat! Preneu nota…
DOBLE DECÀLEG DEL BON REDACTOR:
1. Déu existeix i els accents també. Una paraula accentuada escrita sense accent és com un Crist sense barba i melena.
2. No utilitzaré les comes en va i mai, mai les col·locaré entre el subjecte i el verb.
3. Prometo solemnement no començar mai una informació amb “avui, ahir, aquest matí o en aquests dies”, a no ser que el temps constitueixi precisament la notícia.
4. De la primera persona fugiré com del diable.
5. El gerundi encarna el meu gran enemic. Allunya’l de mi, Senyor.
6. Aquest, això, allò, el qual, qui, molts, diferents, varis, al voltant de, i altres termes de semblant tipologia els tinc prohibits per la meva religió.
7. Les frases tèbies les escopiré de la meva boca. Mai escriuré si no tinc res a dir.
8. Em declaro un enamorat del llenguatge directe, concís, comprensible i expressiu. Estimaré a la precisió com Mondrian estimava els quadrats. Cercaré sempre el verb més adequat i en la simplesa trobarà el meu esperit de reporter la pau que tant desitja.
9. No utilitzaré verbs buits com “ser, estar, haver, fer, realitzar, tenir o semblar”.
10. No repetiré paraules per molts cogombres que hagi engolit.
11. No opinaré de cap informació, ni que em torturin. Sé que l’infern està ple de periodistes que opinen al escriure la notícia.
12. Mantindré la coherència de l’estil. No canviaré d’estil indirecte a directe a la mateixa frase.
13. Intentaré amb totes les meves forces que els verbs concordin amb els subjectes i mantindré els temps al llarg del mateix període.
14. El titular apareixerà sempre al “lead” de les notícies.
15. Adoraré la piràmide invertida com a fonament de la fe del periodista.
16. Els parèntesis, punts suspensius, interrogacions i signes d’exclamació no tenen cabuda als meus escrits.
17. Avorreixo a les frases fetes. I sobre tot, mai escriuré “Des del govern es creu”, ni sota turment.
18. Llegiré llibres i no veuré la televisió (tret dels informatius) perquè els bons llibres posseeixen la saviesa que requereix l’ofici de l’escriptor de notícies. La televisió i els videojocs són l’opi del poble i jo no fumo.
19. Estimaré al lector com a mi mateix i pensaré en ell sempre que escrigui.
20. Adoraré a la Notícia, el meu únic Senyor, i a la Santa Exclusiva, la seva profeta.
