Què més inquietant que esperar l’estrena mundial d’una pel·lícula que saps, de ben segur, que serà del més notori al llarg d’una setmana a la teva vida… “Machete” s’estrena aquest estiu a EUA.
Amb la creació de Grindhouse juntament amb Tarantino, Rodríguez sembla haver arrencat després d’una llarga coma. El que semblava un simple tràiler que iniciava “Planet Terror” és la continuació d’una tendència a fer homenatge als films de sèrie B i Z, d’acció de baix pressupost pròpies dels anys 80.
Estic segura què els que veu veure la pel·lícula del zombis i cames-metralleta, l’anunci de un machete entre nosaltres us encanta. I pels que encara no l’heu vist, ja no teniu excusa. S’ha de veure.
Hi ha vegades que cercant papers extraviats, rescates “grans tresors” que tenies oblidats o que creies haver perdut per sempre. Aquest n’és un exemple. Cercant ja no recordo el què, he rescatat quelcom que m’ha fet somriure, i recordar moments passats, i inoblidables.
De ben segur que gent propera s’hi sentirà identificat! Preneu nota…
DOBLE DECÀLEG DEL BON REDACTOR:
1. Déu existeix i els accents també. Una paraula accentuada escrita sense accent és com un Crist sense barba i melena.
2. No utilitzaré les comes en va i mai, mai les col·locaré entre el subjecte i el verb.
3. Prometo solemnement no començar mai una informació amb “avui, ahir, aquest matí o en aquests dies”, a no ser que el temps constitueixi precisament la notícia.
4. De la primera persona fugiré com del diable.
5. El gerundi encarna el meu gran enemic. Allunya’l de mi, Senyor.
6. Aquest, això, allò, el qual, qui, molts, diferents, varis, al voltant de, i altres termes de semblant tipologia els tinc prohibits per la meva religió.
7. Les frases tèbies les escopiré de la meva boca. Mai escriuré si no tinc res a dir.
8. Em declaro un enamorat del llenguatge directe, concís, comprensible i expressiu. Estimaré a la precisió com Mondrian estimava els quadrats. Cercaré sempre el verb més adequat i en la simplesa trobarà el meu esperit de reporter la pau que tant desitja.
9. No utilitzaré verbs buits com “ser, estar, haver, fer, realitzar, tenir o semblar”.
10. No repetiré paraules per molts cogombres que hagi engolit.
11. No opinaré de cap informació, ni que em torturin. Sé que l’infern està ple de periodistes que opinen al escriure la notícia.
12. Mantindré la coherència de l’estil. No canviaré d’estil indirecte a directe a la mateixa frase.
13. Intentaré amb totes les meves forces que els verbs concordin amb els subjectes i mantindré els temps al llarg del mateix període.
14. El titular apareixerà sempre al “lead” de les notícies.
15. Adoraré la piràmide invertida com a fonament de la fe del periodista.
16. Els parèntesis, punts suspensius, interrogacions i signes d’exclamació no tenen cabuda als meus escrits.
17. Avorreixo a les frases fetes. I sobre tot, mai escriuré “Des del govern es creu”, ni sota turment.
18. Llegiré llibres i no veuré la televisió (tret dels informatius) perquè els bons llibres posseeixen la saviesa que requereix l’ofici de l’escriptor de notícies. La televisió i els videojocs són l’opi del poble i jo no fumo.
19. Estimaré al lector com a mi mateix i pensaré en ell sempre que escrigui.
20. Adoraré a la Notícia, el meu únic Senyor, i a la Santa Exclusiva, la seva profeta.
Amb la Mireia hem descobert melodies fantàstiques. Charlie Winston ens deleita amb cançons plenes de màgia, amor i finals feliços. A destacar, “I love your smile”. Em sorprèn, em desperta nostàlgia de moments increibles, sensacions plenes de vida, i la màgia d’estar enamorat del aire que respires. Com arribem a valorar el que tenim fins que ens marxa ben lluny, fins que et deixen orfe d’aquestes màgiques sensacions. Quan desconeixes el que està per venir, i t’invadeix un constant neguit que sembla haver-se instal·lat a l’estómac, que no et deixa viure. Tan sols ens queda confiar en les ganes de que les coses surtin com un espera.
Us deixo amb el vídeo. Tan debò descobriu amb mi nous racons amagats del vostre interior, encara que alguns us remoguin per dins.
P.D: Sólo deseo despertarme, y que estés de nuevo conmigo.
“Dicen que una vez, había un ciego sentado en la puerta de unos grandes almacenes, con una gorra a sus pies y un pedazo de madera que, escrito con una tiza blanca decía “POR FAVOR AYÚDEME, SOY CIEGO”. Un creativo de publicidad que pasaba frente a él, se detuvo y observó unas pocas monedas en la gorra.
Sin pedirle permiso tomó el cartel, le dio la vuelta, tomó una tiza y escribió otro anuncio. Volvió a poner el pedazo de madera sobre los pies del ciego y se fue. Por la tarde el creativo volvió a pasar frente al ciego que pedía limosna, su gorra estaba llena de billetes y monedas. El ciego reconoció sus pasos y le preguntó si habia sido él el que reescribió su cartel y sobre todo, que había puesto.
El publicitario le contestó “Nada que no sea tan cierto como tu anuncio, pero con otras palabras”. Sonrió y siguió su camino. El ciego nunca lo supo, pero su nuevo cartel decía: “HOY ES PRIMAVERA, Y NO PUEDO VERLA”.
pd: Un petit canvi estratègic en la comunicació pot afectar immediatament els resultats.
Beto Nahmad.
Director creatiu de Draf/FCB Barcelona. Argentí, però català adoptiu, amb llarga trajectòria com a creatiu publicitari, a grans agències com Agulla & Baccetti (Argentina), Publicis Casadevall Pedreño, Tandem DDB, Delvico i J. Walter Thompson.
“Son muchos los creativos que pretenden introducirse en el mundo de la publicidad. Es por eso que hay que buscar nuevas formas de llamar la atención de las agencias. Si el mundo evoluciona día a día, el book también debería hacerlo”.
Dubte important de qui vol marcar la diferència i aconseguir que el seu currículum/book passi la frontera i arribi al director d’una agència: COM HO PUC FER?
Beto Nahmad explica els seus inicis, i tan inicis, enviant la seva carta de presentació. Volia un contracte, encara que de pràctiques, a l’agència argentina que portava la publicitat de Sibarita, amb l’eslògan tan famós: ¿Por qué Sibarita es tan rica? Ni corto ni perezoso, va deixar una nota al parabrises del cotxe del director creatiu de l’agència, que posava: “Yo sé porqué Sibarita está tan rica”. Immediatament, rep una trucada, i el publicitari li pregunta: “¿Por qué Sibarita es tan rica?”, i ell respon: “Dejame enseñarte mi book, y te digo porqué Sibarita es tan rica”. I consegueix entrar al seu despatx. I de nou:
- Y bien,…¿por qué Sibarita es tan rica?
- Contrátame, y te lo cuento…
I no el van contractar, però és un inici. Diferent, i exitós (com a mínim, en cridar l’atenció de qui li interessava).
No se m’acudia una altra manera de presentar-lo. Se’l ha de conèixer, i la seva feina. Us deixo amb una petita peça de tota la seva carrera, de moment, creativa i imparable!
p.d: Beto, intenté trasladar tus palabras. Corrígeme si me equivoco…
Pels valents, que tenen la certesa que vindran temps millors, pels que s’esforcen cada dia en superar-se i sortir endavant, i per tots aquells que ja heu perdut l’esperança,… aquí us deixo la teoria del senyor-geni Einstein.
“No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar ‘superado’.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”
“Si el trabajo está bien, se gana dinero” Luis Bassat, el considerat millor publicitari espanyol del segle XX.
Setembre. Nova temporada. Nous programes de TV. Noves cares i noves apostes, algunes altament arriscades en un intent desesperat per ser líders d’audiència. En mig d’aquesta guerra freda entre cadenes públiques, i sobretot privades, laSexta confia en el considerat “pare de la publicitat espanyola dels últims temps”: Luis Bassat.
“Luis Bassat es un maestro en el arte de convencer, de seducir a los consumidores. Considerado como el mejor publicitario español y latinoamericano de la historia, el fundador de la agencia que lleva su nombre, siempre ha querido mejorar las cosas, siente curiosidad por todo y, como no le ha ido nada mal en la publicidad, enseñará en televisión lo que ha aprendido en los más de cuarenta años que lleva en este competitivo campo.
Este influyente creativo catalán es el anfitrión de El Aprendiz, formato que laSexta estrenará el próximo septiembre en el que tutelará a 16 talentosos jóvenes que quieren triunfar en el mundo de los negocios.”
És un dia qualsevol entre setmana de fa tretze anys. Comença a fer calor. S’apropa l’estiu i planegem marxar de vacances. Però demá toca cole. Com cada vespre, em dutxo i em poso el pijama. Mentre els pares preparen el sopar, la televisió està engegada. El germà, estirat al sofà, canvia de canal. M’assec sobre la taula del menjador, i miro la televisió encuriosida. Fan un reportatge sobre un cantant, i l’entrevisten. Recordo perfectament el que vaig pensar tot just veure la cara d’en Michael Jackson: és un noi o una noia? Amb la seva llarga caballera, llisa i de color negre intens, blanquinós i vestit de vermell. Crea un morbo extrany. Al nadal seguent em regalaren el casset de Bad, i des d’aleshores he seguit més que menys la seva trajectòria musical.
Era un geni. Creador, idealista, líder i generador de masses. Un crack. I ho sento pels sensacionalistes que no saben reconeixer l’autèntic talent. Ell en tenia. Era i seguirà sent el REI.
S’entèn per publicitat comparativa, i per tant, il·lícita, “aquella publicitat que fa referència explícita o implícitament a un competidor o als bens i serveis oferits per ell”. Directiva 84/450/CEE del Consell sobre publicitat enganyosa.
No obstant, aquesta publicitat és permesa quan:
- no és enganyosa,
- compara bens i serveis que satisfan les mateixes necessitats,
- compara, de manera objectiva, una o més característiques essencials i verificables, entre les que es pot incloure el preu.
- quan ets un crack mundial, i vas tant de sobrat que pots fer spots tan creativament genials com aquests! Per treue’s el barret…
El bloc i les noves tecnologies: la Revolució Digital.
Fa unes setmanes es va celebrar el cicle de conferències a la Facultat de les ciències de la comunicació de la UAB. El primer ponent va ser en Joost van Nispen, el considerat geni del marketing directe; qui ens va aproximar a les dificultats que tenen avui dia les empreses per sobreviure en els nous mercats interactius, unipersonals i digitals.
Com diu en Toni Segarra, la publicitat tradicional, la de marca, és una excepció de simplicitat irrepetible. El convencional concepte de marca és substituit per la reputació d’aquesta. D’aquí deriva el naixement del marketing relacional, i la importància de les noves reds socials, les quals permeten aquesta reciprocitat amb el consumidor tant buscada.
L’exemple més clar de tot plegat és en Matt. Un noi cansat de la seva vida rutinària, va deixar la feina un dia per l’altre per dónar la volta al món. Per comunicar-se amb la familia, els enviava un vídeo on sortia ell davant dels indrets més emblemàtics que visitava, i ballava el seu ball (molt particular!). Aquesta idea original i divertida va convertir en Matt en un personatge mundialment famós, i tot gràcies al poder de les noves tecnologies i l’estrepidant velocitat dels nous sistemes massius de comunicació.
El vídeo, us aviso, crea addicció. A en Matt li han sortit admiradors d’arreu del món, coneixedors de les seves aventures i, sobretot, del seu ball que l’ha populartitzat. Deixeu-se anar, emocionau-vos, i fins i tot, poseu-vos a ball amb en Matt!
