Ja fa un any
dimarts , novembre 3rd, 2009Podria explicar moltes coses bones que vaig aprendre al teu costat. Com vas influir en la meva vida sense ser-ne conscient i segurament sense voler-ho.
Vas ser persona de poques paraules, jo potser de masses.
Segur que allà on siguis estaràs bé, tranquil, reposant.
No vull que avui sigui un dia trist, sé que t’agradava el meu somriure (deies que era capaç de fer sortir el sol el dia més núvol), algú diu que és el més bonic que podem regalar, doncs avui és per tu.
Podria dir-te tot el què no vaig saber dir, però sé que ho saps.
Sabina ens va acompanyar durant llargs viatges, he pensat que t’agradaria escoltar-lo.
PD: Ja no estic enfadada.

