Arxiu de la categoria ‘Personal’

Ja fa un any

dimarts , novembre 3rd, 2009

Podria explicar moltes coses bones que vaig aprendre al teu costat. Com vas influir en la meva vida sense ser-ne conscient i segurament sense voler-ho.
Vas ser persona de poques paraules, jo potser de masses.
Segur que allà on siguis estaràs bé, tranquil, reposant.
No vull que avui sigui un dia trist, sé que t’agradava el meu somriure (deies que era capaç de fer sortir el sol el dia més núvol), algú diu que és el més bonic que podem regalar, doncs avui és per tu.
Podria dir-te tot el què no vaig saber dir, però sé que ho saps.
Sabina ens va acompanyar durant llargs viatges, he pensat que t’agradaria escoltar-lo.
PD: Ja no estic enfadada.

Maragall & me

dijous, juny 4th, 2009

Maragall&me

Fa unes setmanes va venir a inaugurar l’exposició ’30 anys d’Ajuntaments Democràtics’ el Senyor Pasqual Maragall.

No se ni com, ni perquè, em vaig trobar fent-me una foto amb ell.

Jo en realitat només fotografiava l’acte, i sense dir, ni fer res, et trobes que la persona a qui estàs fotografiant, et fa un gest amb la mà, s’acosta a tu i et demana de fer-te una foto amb ella.

Llavors et trobes allà, davant del fotògraf, rodejant amb el braç a Pasqual Maragall i fen-te una foto al costat d’una parada del mercat.

Al acabar, et dona la seva targeta i et demana que l’hi enviïs. I no et queda un altre que agafar-la i somriure.

Van passar 4 dies, fins que em vaig decidir a enviar-li un correu amb la foto. Doncs,a les poques hores em va sorprendre amb una resposta, curta, però flipant!

I ha vegades que ens passen coses estranyes a la vida, i un dia qualsevol reps una trucada que pregunta:

- Natàlia Solana?
- Sí, jo mateixa.
- Hola! Sóc en Pasqual Maragall…

I llavors et tremola la veu i les cames, t’aixeques de la cadira, t’apropes a la finestra (per no perdre ni una ralleta de cobertura) i rius tontament, per que no entens el que està passant…

Bons Records

dimarts , juny 2nd, 2009

masnou

Moltes vegades oblidem moments plens de màgia, i quan rescatem imatges antigues, recordem aquell esclat de rialles que ens van fer sentir tant importants. També recordem que el temps passa, ens fem grans, però afortunadament, les rialles persisteixen.