No fa gaire temps que m’he tornat addicta a la blogosfera, bé, he de dir que sóc força “coti” així que aquesta és una bona manera de saber què passa pel món vist des de diferents punts de vista. El vídeo que us adjunto n’és una mostra, l’he trobat penjat en diferents blogs de gent que segurament no tenen res a veure (o potser sí) i l’han tractat de manera diferent, uns exaltant-ne la visió més creativa, cosa que comparteixo i d’altres més “tradicionals” que només reflecteixen la visió divertida d’aquesta fantàstica peça.
Jo no sóc “professional de la creació” però crec que tinc prou criteri per afirmar que aquest vídeo està carregat de talent.
Beto Nahmad.
Director creatiu de Draf/FCB Barcelona. Argentí, però català adoptiu, amb llarga trajectòria com a creatiu publicitari, a grans agències com Agulla & Baccetti (Argentina), Publicis Casadevall Pedreño, Tandem DDB, Delvico i J. Walter Thompson.
“Son muchos los creativos que pretenden introducirse en el mundo de la publicidad. Es por eso que hay que buscar nuevas formas de llamar la atención de las agencias. Si el mundo evoluciona día a día, el book también debería hacerlo”.
Dubte important de qui vol marcar la diferència i aconseguir que el seu currículum/book passi la frontera i arribi al director d’una agència: COM HO PUC FER?
Beto Nahmad explica els seus inicis, i tan inicis, enviant la seva carta de presentació. Volia un contracte, encara que de pràctiques, a l’agència argentina que portava la publicitat de Sibarita, amb l’eslògan tan famós: ¿Por qué Sibarita es tan rica? Ni corto ni perezoso, va deixar una nota al parabrises del cotxe del director creatiu de l’agència, que posava: “Yo sé porqué Sibarita está tan rica”. Immediatament, rep una trucada, i el publicitari li pregunta: “¿Por qué Sibarita es tan rica?”, i ell respon: “Dejame enseñarte mi book, y te digo porqué Sibarita es tan rica”. I consegueix entrar al seu despatx. I de nou:
- Y bien,…¿por qué Sibarita es tan rica?
- Contrátame, y te lo cuento…
I no el van contractar, però és un inici. Diferent, i exitós (com a mínim, en cridar l’atenció de qui li interessava).
No se m’acudia una altra manera de presentar-lo. Se’l ha de conèixer, i la seva feina. Us deixo amb una petita peça de tota la seva carrera, de moment, creativa i imparable!
p.d: Beto, intenté trasladar tus palabras. Corrígeme si me equivoco…
Segur que alguna vegada el vostre company de feina us ha esternudat a prop. Contempleu aquest vídeo i veureu tot el que el vostre ull deixa de veure. El cos humà és increïble…
Després de veure aquest vídeo no us farà tanta gràcia que el del vostre costat us esternudi a sobre…
S’entèn per publicitat comparativa, i per tant, il·lícita, “aquella publicitat que fa referència explícita o implícitament a un competidor o als bens i serveis oferits per ell”. Directiva 84/450/CEE del Consell sobre publicitat enganyosa.
No obstant, aquesta publicitat és permesa quan:
- no és enganyosa,
- compara bens i serveis que satisfan les mateixes necessitats,
- compara, de manera objectiva, una o més característiques essencials i verificables, entre les que es pot incloure el preu.
- quan ets un crack mundial, i vas tant de sobrat que pots fer spots tan creativament genials com aquests! Per treue’s el barret…
Que l’ésser humà és egoista per naturalesa ho vam aprendre de petits quan el nen del costat tenia la pala vermella i nosaltres volíem la pala vermella. Era igual que tinguéssim la blava, la verda, la groga i la blanca. Volíem la vermella. La vermella que havíem deixat a casa perquè no ens interessava.
Quan per atzar descobreixes el paradís en vida i sense passar pel purgatori (és el que té l’agnosticisme) t’envaeix la necessitat de protegir-lo de la resta de l’espècie depredadora. Intentar amagar una illa és una fita només accessible per a David Coperfield o per a Damon Lindelof i Carlton Cuse (ments creadores de ‘Lost’) i per tant condemnada al fracàs. En el fons sempre he tingut la sensació de que algun dia Formentera deixaria de ser anònima i es convertiria en universal. No només pel paisatge perfecte sinó també per l’estranya calma. Aquell ritme vital a relentí que estira la longevitat com a Shangri-La. Formentera no és festa, ni és explotació turística. No és rica, ni és ostentosa. Senzillament és Formentera. Té la capacitat de convertir-se en el que tu vols que sigui. I això la fa única.
Sempre m’he nodrit de tot el que em rodeja per aprendre i descobrir coses noves. Sens dubte el anuncis tenen el poder de vendre-ho tot. De mostrar-nos cançons noves o oblidades i fer que les escoltem fins a la saturació. De portar-nos a països llunyans i de mostrar-nos la seva cuina autòctona. Però em fot que Formentera és converteixi en una moda prefabricada per una marca de cervesa. Que es mostri com una gran discoteca de platges blaves i cristal·lines plenes de ties i tios bons que ballen fins la matinada. Perquè per damunt de tot, Formentera és autèntica. I la massificació ‘borreguil’ sens dubte que en minvarà l’encant. Joves del món, aneu-vos-en a Lloret o a Salou segur que allà trobareu el rollo d’estiu que esteu buscant. A més la cervesa és més barata… Deixeu Formentera pela avorrits, pels qui els agrada el silenci, pels excursionistes, pels enamorats de l’amor, pels qui s’emocionen amb les petites coses i pels amants del naturalisme.
Feu-me cas, no us deixeu manipular per la publicitat enganyosa, aquesta illa no us agradarà…
Malgrat tot, em queda el consol de saber que com totes les modes passarà i tornarà a ser l’illa tranquil·la i primitiva que fa uns anys ens va captivar.
Això sí, la cançó (Summercat – Billie the vision & the dancers) me la quedo. M’agrada i encaixa a la perfecció. Alguna cosa positiva n’havíem de treure, no?
‘No hay tristeza en una niebla que siempre parece a punto de disiparse, o bajo una lluvia intensa pero primaveral, que pronto ha de parar. La tristeza tenemos que añadirla quienes ya sabemos que todas las cosas terminan, que todos los amores ceden al paso del tiempo, y que las ciudades siguen su camino sin contar con nosotros’.
El bloc i les noves tecnologies: la Revolució Digital.
Fa unes setmanes es va celebrar el cicle de conferències a la Facultat de les ciències de la comunicació de la UAB. El primer ponent va ser en Joost van Nispen, el considerat geni del marketing directe; qui ens va aproximar a les dificultats que tenen avui dia les empreses per sobreviure en els nous mercats interactius, unipersonals i digitals.
Com diu en Toni Segarra, la publicitat tradicional, la de marca, és una excepció de simplicitat irrepetible. El convencional concepte de marca és substituit per la reputació d’aquesta. D’aquí deriva el naixement del marketing relacional, i la importància de les noves reds socials, les quals permeten aquesta reciprocitat amb el consumidor tant buscada.
L’exemple més clar de tot plegat és en Matt. Un noi cansat de la seva vida rutinària, va deixar la feina un dia per l’altre per dónar la volta al món. Per comunicar-se amb la familia, els enviava un vídeo on sortia ell davant dels indrets més emblemàtics que visitava, i ballava el seu ball (molt particular!). Aquesta idea original i divertida va convertir en Matt en un personatge mundialment famós, i tot gràcies al poder de les noves tecnologies i l’estrepidant velocitat dels nous sistemes massius de comunicació.
El vídeo, us aviso, crea addicció. A en Matt li han sortit admiradors d’arreu del món, coneixedors de les seves aventures i, sobretot, del seu ball que l’ha populartitzat. Deixeu-se anar, emocionau-vos, i fins i tot, poseu-vos a ball amb en Matt!