De tant en tant i de forma absolutament inesperada, reps una patada a l’esòfag (com diria Albert Espinosa) que et desperta de la rutina diària. Pot arribar per qualsevol dels sentits (olfacte, tacte, vista, oïda i gust) però l’efecte és similar. Un estrany plaer que t’ompla l’organisme i el recobreix amb una fina capa d’optimisme i benestar. Evidentment és momentani, però mentre dura arribes a creure’t la il·lusió de que tot té algun sentit.
Fa un parell de mesos vam descobrir al fantàstic Yuri Mykhaylychenko acompanyat dels seus amics Cosmonautes (http://www.cosmonautas.com/) i com acostuma a pasar, quan topes amb algú amb talent, ens hi hem enganxat.
Us recomanem especialment ‘Echar de menos’ (vídeo) i ‘Yo no hablo del cielo’.
Si us agrada podeu veure’l en directe cada dijous a les 23h al Cafè Teatre Llantiol.
Brutal!